dijous, 11 de maig del 2017

1r Trimestre. Material i equip

VESTIMENTA DE PROTECCIÓ

En aquesta entrada descriurem el tipus de material necessari per a tots els genets i amazones.

En primer lloc trobem el tema del VESTUARI, molt important per al mon de la hípica.

A continuació analitzarem el material més imprescindible:

El casc:
És totalment imprescindible, ja que el cervell és la part més dèbil del cos humà i l'hem deprotegir amb molta cura.
Un bon casc ha de tenir tres punts de fixació, un darrere i dos laterals. El casc ha de tenir la mesura correcte i ha d'estar homologat per la UE, ja que així és l'única forma que tenim de assegurar-nos una total protecció.

Pantalons:
Han de ser còmodes, cenyits i elàstics. Han de ser d'un material gruixut per protegir i  estar protegits a les zones de fricció per no fer-se mal ni relliscar de la sella.

Botes:
Han de tenir la sola llisa i amb un taló per l'estrep, per impedir que el peu vagi cap al garró. Les botes també poden anar protegides a la punta per prevenir les trepitjades.Hi ha diversos tipus de bota, la bota alta o bé el botí, aquest últim ha d'anar acompanyat de polaines, per tal de evitar fregaments i protegir al genet.

Guants:
Son molt recomanables, ja que protegixen les mans de possibles fregaments i al hivern també del fred.

Armilla:

Per a les modalitats més extremes de la hípica, com salts o curses.

















CABEÇADA I BRIDA



Brida: Guarniment que s'utilitza per governar el cavall. Es posa al cap de l'animal i consta de dues parts bàsiques (Cabeçada i regnes).

Parts de la brida:
-Testera
-Galteres o muntant de filet
-Sotagola o extrangulador
-Frontelera
-Musserola o sobrebarba
-Tencaboques                                     
-Cadeneta o sotabarba
-Fre o mos






Tipus d'embocadures (hi han 4 tipus):

-Filet.
-Mos.
-Pelham.
-Hackamor.

N'hi ha molts tipus de filets: F. de anelles, F.Rigit, F.Articulat, F. de Palets i etc (Filets grans de més petits). Actua on hi ha moviment, sobre zones com les barres, llengua, comisura dels llavis.
S'utilitza en cavalls joves.

Mos: Es combina amb el Filet. L'utilitza la gent que sap montar bé. Actua en barres, llengua, nuca i barbada. Es fiquen 4 regnes, 2 al ilet i els altres 2 al mos. S'agafen 2 amb una mà i els altres 2 amb l'altre.
Evita que puji molt el cap. Es pot començar a utilitzar quan el cavall o acepti i que el genet tingui un bon nivell de montatge.  Mos amb embocadura lliscant - Articulat. Mos amb embocadura fixa - Rigit.

Pelham: Combinació de filet i mos. Es pot utiltzar de 2 a 4 regnes. *Articulats. *Rigits. *Pont.
Tenen mínim 2 anelles (sempre tindran més anelles). Actuen igual el mos que el pelham.
Hackamore: No porta res dintre de la boca. Porta 2 regnes, funció de palanca molt forta.
Actua en palanques i en les zones nuca, barba i nas. Es molt bestia, sols els poden utilitzar gent que tingui nivell d'hípica a l'hora de montar. Lesions dintre de la boca.

Passos per posar la brida:

1. Passar-li les regnes per sobre el cap deixant-les recolzades en la crina.
2. Ens col·locarem a la part esquerra del cavall, enganxats al seu cap amb la brita a la ma esquerra i amb la ma dreta passant-li per sota la cara quedant a de la dreta del cavall li aguantarem la mateixa.
3.Un cop col·locats ens passarem la brida a la ma dreta sense deixar de aguantar-li la cara i amb les dos mans li aproparem el filet a la boca. Si el cavall no es deixa posar el filet li farem pessigolles amb el dit a la comissura del llavi.
4. Un cop obri la boca i entri el filet entre les dents li pujarem ràpidament la brida i li passarem les orelles per sota la testera, quedant aixi la testera al clatell i la frontalera al serrell. ( col·locar-li be els cabells del serrell per sobre la frontalera).
5. Un cop col·locat la brida li cordarem apretat la muserola, passant-la per sota del muntador de filet.
6. Li cordarem la sotagola sense que quedi apretat.
7. I finalment, i si en porta li cordarem el tanca boques apretat.
8. Posar-li recte la brida ja que sol queda un cop muntada torta.

MUNTURA

El dessuador:

És la peça de roba que te contacte directe amb el cavall. Es col·loca a sota del protector i sota la sella. Es posa per a protegir el llom del cavall i per a absorbir la seva suor.


El protector:

És la peça que es col·loca sobre del dessuador i sota de la sella. Serveix per a protegir el cavall del nostre pes i dels nostres cops.



Sella: Comoditat i proteccio del cavalls'ha d'adaptar al llom i dors del cavall i sa de tenir compte amb la creu ja que es una part molt sensible del cavalla.



Parts de la sella:

Tipus de sella:

Les selles més normals, i les que utilitzem nosaltres, són les que nosaltres utilitzem, són les selles angleses, de les quals n'hi ha tres tipus:

Muntura de doma: Te els faldons més llargs i verticals per a facilitar la posició estirada de la cama. Hi ha un màxim contacte amb el cavall, ja que la cingla es més curta, i els cingladors més llargs.

Muntura de salt: El faldó és més curt i està més avançat. La cingla és llarga i els cingladors més llargs. Te el seient pla.

Muntura mixta: Te una forma intermèdia entre les dues anteriors, apta per la pràctica de diferents disciplines.


Tralla: 
És el que porta el genet per a donar un cop al cavall en el cas de que no faci cas.


Mantes:
La manta serveix per abrigar al cavall durant la nit, però també serveix per que el pel del cavall no creixi tant i evitar un constipat. Hi ha diferents mantes: la d'estiu, la d'hivern i etc.



Pasos per posar la muntura:

Realitzarem tots els passos des de la banda esquerra del cavall.

1-Tenir en cavall raspallat, perquè no li roci la muntura i li faci ferida.
2-Col·loquem el dessuador, una mica més amunt de la creu, i el tirem una mica a baix, per posar-lo al lloc on toca i que quedi a favor de pel.
3-A sobre del dessuador, col·loquem el protector de dors.
4-Col·loquem la sella a la creu, i amb la mà, aixequem una mica el dessuador, per permetre la ventilació.
5-Enganxem els bel cros del dessuador als cingladors.
6-Passem a la banda dreta, i passant la cingla pels passadors pel dessuador, la enganxem per la banda no elàstica i al primer forat dels dos primers cingladors.
7-Tornem a la esquerra i passem la cingla per la cinglera, i enganxem la cingla als altres cingladors, també passant-la pels passadors, i la apretem al màxim.

Neteja del cavall

Eines que utilitzem per netejar a un cavall:

-Neteja cascos per netejar amb la part de ferro treure fang enganchat i amb el respall acabar de rentar.
-Primer raspall mes dur, de cautxú, per treure brutícia enganxada, fang i de mes...
-Segon respall tou per treure tota la pols i broticia.
-Respall per pentinar la cua i la crina i el serrell.
Pasos per netegar el caball:

1. amb el respall de cautxú respatllar fort i amb cercles des de l'espatlla fins les cuixes netegant tambe les extremitats i la singlera perque no li faci rosaments amb la broticia.
2. amb el repall de filaments tou tornara a netejar tot el cos treien la pols i broticia que quedi, amb aquet respall es fan dos respallades devant i una enrrera.
3. al netejar els cascos avisarem al cavall abans, ens colocarem anganxats a ell i mirant cap enredera i li anirem a buscar el trabado per flexionarli el genoll o garro, ens posarem a una posicio comode pel cavall intentan no estirarli la cama capa el notra canto. En cas de que no ens aixeques la cama l'empentariam una mica perque cambies el pes de costat.
4. un cop netejats els cascos li pentinarem amb el respall/pinta la cua, la crina i el cerrel o tupe.


Neteja de la quadra

Pasos per netejar la quadra:

1- Primer, amb la forca, traiem els fems més grans i superficials.
2- També amb la forca, separem la palla bona i neta de la bruta, ja que la palla neta la reutilitzarém.
3- Amb la pala, anem buidant els fems i palla bruta, col·locant-la a un carretó.
4- Un cop estigui el carretó ple, anem a buidar-lo al femer o al camió que ho transportarà per fer abonament.
5- Repetim això fins que traiem tot allò que no serveix de la quadra.
6- Un cop fet, amb la forca, repartim la palla reciclada per tota la quadra, per fer una primera capa.
7- Anem al paller i amb un carretó fondo, agafem alguns “llibres” de palla nova.
8- Agafem una mica de palla amb la mà i la sacsegem per esmicolar-la.
9- Repetim això fins aconseguir una capa uniforme i tova de palla, on trepitjant, no toquem amb el peu al asfalt.  


2n Trimestre. El cavall

Evolució i tipus de cavalls


Actualment el cavall es dels genere "Equus" que a anat evolucionant des de fa uns 70 milions d'anys.

L'Eohippus de la mida d'una guineu amb quatre dits davant i tres darrere, duns 20kg va ser el primer animal de la familia del cavall.
A partir de L'Eohipus va anant evolicionant augmentant de pes i tamany i li van anar desepereixent els dits. Va néixer a Nord America i es van extendre a altres països i l'original de Nord America es va acabar extingin. Dintre dels "Equus" hi ha els cavalls, zebras i ases.


Inicialment els cavalls es van extendre pels països i es van anar adaptan als climes i terrenys de les zones.

-El cavall del bosc.
-El cavall de l'altiplà.
-El cavall de l'estepa.
-El cavall de la tundra.

El cavall domestic es denomina "Equus Ferus" i l'unic cavall salvatge el "Przewalski" es l'únic que no a sigut domesticat i es van descobrir al 1879.
El primer cavall que l'home va domar va ser fa dos mil anys a.c i els utilitzaven per:

-Animal de tir.
-Arrosegament de carruatges.
-Animal de sella.
-Com aliment.

A partir de la industrialització es va anar deixan de fer servir.

Classificació de cavalls de tir:

Els cavalls de tir pesant: grossos i forts.
Els cavalls de tir lleugers: utilitzats per feines de cam i carruatge.
Els cavalls de sella: lleuges, per equitacio, caça i curses.
Els cavalls nans o ponis: mes petits, de 1m a 1,45m, resistens.

Classificació per sang i temperament:

Sang freda: de temperament tranquil normalment de races pesades.
Sang càlida: una fusió de freda i calenta.
Sang calenta: Temperament nervios i més agressiu.

Races de cavalls

Cavall Àrab:

-Originari d’Aràbia.
-És la pura raça més antiga.
-Utilitzat per les llargues distàncies i rutes pel desert al ser fort i resisten.
-Sang: CALENTA.
-Cos compacte, coll llarg i extremitats primes.
-Porta la cua aixecada.
-Fet servir per millorar races.
-150-152 cm a la creu.


Cavall Espanyol:

-Originari d’Andalusia.
-Raça molt antiga, època pre-glaciar.
-La més noble de totes les races.
-Valents, dòcils i obedients (molt bons per la doma).
-Generalment grisos.
-Sang: CÀLIDA.
-Coll fort I arquejat.
-Pit ampli I gropa forta.


Pura raça Anglesa:

-Originari d’Anglaterra (S. XVII I XVIII).
-Provinents del creuament de cavalls orientals I eugues natives.
-Ha tingut una cria molt selectiva.
-Utilitzat per curses de velocitat.
-Sang: CALENTA.
-Cap estilitzat amb poca musculatura.
-Extremitats llargues i primes.


Cavall Frisó:

-Originari dels boscos Europeus (Frieslad, Holanda).
-Gran docilitat i excel·lent temperament.
-Perfectes per al tir.
-Sang: CÀLIDA.
-Crin i cua molt espesses.
-Cap gran i orelles petites.
-Sempre negres, sense taques.
-165-175 cm a la creu.


American Quarter:

-Originari dels Estats Units.
-Molt ràpid en distàncies curtes (1/4 de milla).
-És el més popular del món.
-Intel·ligent, tranquil i molt tractable.
-Molt cooperatiu.
-Sang: CÀLIDA.
-Musculós I proporcionat.


Cavall Perxeró:

Originari de la vall de Perche, França
-Molt pesant, usat pel tir pesat.
-Molt dòcil i manejable, gens agressiu.
-Sang: FREDA.
-Coll llarg I arquejat, amb extremitats curtes I robustes.
-Cap gros I fort, orelles grans.
Força pelut.


Cavall dels Pirineus:

  -Originari dels Pirineus, Catalunya.
  -Admès a les races des del 2009.
  -Utilitzat per tir, rutes i aliment.
  -Tranquil però viu
  -SANG CÀLIDA.
  - No son molt grans de tamany, però molt pesats.
  -Molt Proporcionat.


Cavall Hannoverià:

Originari de l’antic regne de Hannover.
 Tots els exemplars estàn marcats amb una “H”.
 Molt dòcil.
 Molt positiu per doma, degut a la intel·ligència i capacitat d’aprenentatge.
 SANG CÀLIDA.
 Molt atlètic.
 Coll i extremitats llargues i fines, però molt poderoses.
  160-170 cm a la creu.


Cavall Menorquí:

Originari de Menorca.
Originàriament utilitzat al camp, avui en dia, només es fa servir per les festes.
Bon caràcter i comportament, i és fàcil d’entrenar.
SANG CALENTA.
Ha de ser totalment negre.
Cua baixa i tronc allargat.
Pèl molt fort.




Parts exteriors del cos del cavall:



Capes i pelatges:

Capa: És la coloració exterior del cavall, fruit del pel i la pell, Existeixen 2 pigments, negre i marró.

Colors bàsics

Simples:         - Negre i Alatzà.
Compostos:    -Castany.

1-SIMPLE NEGRE

Per considerar-se negre ha de complir 3 requisits:

- Pèls Negres
- Pell Negre

- Ulls Negres


1- SIMPLE ALATZÀ

Té :

- Pell Negra
- Pèls Rojos
- Ulls Foscos
- Crinera i cua mai negres.


1- COMPOST CASTANY

És com l’Alatzà, però diferència de cua i crinera són sempre negres.
És la capa més comuna.



Colors modificats

1-ISABELA

Té:
-  Alatzà diluït, pèls grocs clars.
- Crin i cua més foscos però no negres.
-  Pot tenir ratlles vermelloses.
-  Pot ser clar, fosc o daurat.


2- PALOMINO

  -  Pèls daurats, amb crinera i cua de color molt clar.
  -  Poden tenir la Ratlla de Mul.



3- CREMELLO

-  Dilució doble de l’Alatzà.
-  Pseudoalbí.
- Blanc cremós, ulls blaus.



4- PERLÍ

-   Dilució doble del castany.
-   Blanc marfil.

5- RATONER GRIS

-   Doble dilució del negre.
-  Els péls tenen la base fosca i la punta clara.
-  Extremitats, crinera i cua sempre negres.


6- PEIXARD

-  Qualsevol distribució de taques blanques sobre el cos.
-  Panxa i cara blanques.
-  Cua i dors foscos.
7- RUÀ

-  Pèls blancs disseminats sobre color bàsic.
-  Pocs a cap crinera i cua.
-  Pell negre I ulls foscos.

8-TORD

- Barreja progressiva de pèls blancs amb color basic.
- Pell negre I ulls foscos.

9- CLAPAT

 -  Taques blanques repartides pel cos sobre color bàsic.
 -   No varien al llarg de la vida.

10- APPALOOSA

 -Fons fosc amb taques sense límit definit.
 -Pell marbrejada.
 -Molts patrons diferents.


3r Trimestre. Psicologia Equina

Particularitats de les capes

Particuralitats generals: afecten a qualsevol part del cos.

Entrepelat: pocs pèls blancs en alguna porció del cos.
Rodat: agrupacions de pèls diferents en forma de cercle (típic dels tords)
Carbonat: Petites taques negres en qualsevol part del cos, si són allargades s'anomenen: tigrat o zebradures.
Nevat o blanquejat: taques de pèls blancs
Mosquejat: petites taques negres
Atrotinat: petites taques de color marró o vermellós
Remolí: pèls en forma d'espiral, duren tota la vida i els llocs més freqüents són: el cap, el coll, el pit i les illades.
Ratlla de mul: ratlla de pèls foscs que va de la creu fins a la base de la cua.

Particularitats regionals:  es presenten en certes regions.

Cap:

Estrella i estel (lucero): taca blanca al front, si és petita es diu estrella i si és gran estel. Si la taca és gran i supera els límits laterals de la cara es diu carablanc o careto.
Cordó o llistó: ratlla de color blanc de dalt a baix de la cara (del front al morro)
Taca de carn: zona de des-pigmentació cutània que es sol trobar al voltant dels llavis. Si es troba al voltant de l'ull es diu ull de perdiu.

Extremitats:

Calçat: taques de pèls blancs que es troben a la part inferior de les extremitats. Els cascs també són mes clarets.
Arminyat: els pèls que envolten el casc són d'un altre color.


Anatonomia de l'esquelet:

Els aspectes diferenciadors de l'esquelet del cavall amb el humà són:
La falta de clavícula de manera que la unió es exclusivament muscular
El alt desenvolupament dels músculs del coll
Els cavalls només tenen un dit
Els cavalls tenen un sistema de suspensió a la garreta.




Anatonomia unglot:

La peülla és la caixa de naturalesa còrnia que protegeix la zona distal del dit del cavall, constitueix en el seu conjunt una estructura especialitzada que suporta tot el pes del cavall.
Es poden apreciar 3 parts diferenciades:

Tapa: Part visible del casc, creix de la corona cap al terra a raó d'un centímetre al mes aproximadament.
Palma: És ell que el cavall recolza al terra i te forma còncava.
La ranilla: Té forma de triangle i es tova, ajuda a absorvir el cop contra el terra.

Psicologia Equina:

El cavall es guia pels instints i al ser herbívor i una bona presa els seus instints son fugir.
Un cavall en estat natural lluita per...
-Sobreviure, fugir o de ultimes lluitar.
-Alimentar-se.
-Reproduir-se.

Per veure si la salut del cavall es bona s'ha de mirar...
-si esta alerta i perceptiu.
-si te ganes de menjar i el seu sistema digestiu va be.
-si creix fort i preparat per l'exercici.
-si te ganes de procrear.

Conducta de la manada

Un cavall a de estar sempre acompanyat per algun altre cavall o animal ja que no es un animal solitari tot lo contrari es una animal sociable.

Una manada pot esta formada per un líder, sementals, eugues, poltres cavalls vells.
Els cavalls estan sempre alerta a qualsevol cosa estranya i s’espanten molt fàcilment poden arribar a provocar una estampida la qual cosa seria fatal si el genet es trobes a sobre del cavall.


Els sentits

1. La vista: tenen una vista mediocre i s'enlluernen amb facilitat. mouen el cap per enfocar i mai miren un lloc fix a causa de la retina. No veuen en colors però distingeixen el grog i el verd.
2. L'oïda: son sensibles al soroll i tenen la oïda mes desenvolupada. l’oïda es mes important que la vista ja que tenen la percepció dels sons mes elevats
3. L'olfacte: es el sentit mes important, ja que gracies a ell olora el menjar, altres animals...


L’estat d’ànim del cavall

Es molt important que el genet estigui sempre atent del estat d’ànim del cavall

Signes externs per saber l'estat d’ànim del cavall:
- Orelles i ulls
- Extremitats (postura, cua)
- Musculatura
- Sons que fa

1. Content: orelles relaxades, ulls tranquils, en llibertat poden donar salts, i el llavi superior cobreix l'inferior.
2. Atent: Músculs en tensió, cua aixecada, orelles aixecades, narius obertes i el llavi superior pot tremolar
3. Disgustat: mou la cua d'un costat a l'altre, arruga les narius, cara de enfadat i orelles mig en darrera.
4. Espantat: orelles en darrera, ulls molt oberts, bufa per les narius i te la cua entre les cames.
5. Amenaçador: orelles planes en darrera, cara enfadada, pot arribar a ensenyar les dents i aixecar alguna cama.
6. Somnolent: orelles caigudes de costat, baixa el cap amb els ulls mig tancats i te la cua caiguda.


Prevenció i control de les defenses del cavall.

1.Patades: L'utilitzen per l'autodefensa, i pot provocar lesions o empitjorament del caràcter si no es tracte amb delicadesa. el cavall pot donar petades amb qualsevol de les cames, però tenen mes força amb les de darrera. Actuació: posar la brida amb el cavall dins la quadra pels cavalls mes nerviosos, mantenir distancia al voltant del cavall.

2.Mossegades: Els cavalls mosseguen quan tenen por o per demostra domini ja sigui amb nosaltres o entre cavalls. Actuació: tenir precaució, si veiem que esta neguitós el podem lligar amb poca corda per espatllar-lo i preparar-lo, o mantenir una certa distancia al portar-lo.

3.Empentes: El cavall sol pesar força i amb el seu pes i força ens intenta guanyar l'espai amb empentes. Si el cavall t'empeny i t'apartes ell entén que te esta dominant. Actuació: guanyar-li l'empenta i l'espai, fer-li pessigolles, utilitzar la corda o sorolls.


Amb la influencia del genet es pot rectificar aquestes conductes encara que per instint sempre les tindran.